dijous, 22 de novembre del 2007
Nova prova Scribd
A veure...i una mica més gran?
divendres, 16 de novembre del 2007
Una prova més!
Tot i que no te res a veure amb la temàtica del bloc, al tractar-se d'un exercici he estat provant les possibilitats del programa SLIDE i això és el que he aconseguit:
dijous, 15 de novembre del 2007
diumenge, 11 de novembre del 2007
dijous, 8 de novembre del 2007
Prova de música
AC/DC
Prova de video
La presència dels Neanderthals a una sèrie mítica que s'ha visionat a tot el Món.
Aquí teniu una visita a un dels jaciments més importants a nivell mundial de restes de Neanderthals.
Finalment, una mica de música...
i música de pel·lícula...
I finalment [en prova de canvi de mida]... Jungle book: "I wan'na be like you"
I "Necessities"
I una bona versió, en animació, d'una peça del Rei lleó (Lion King), la peça es diu "the lion sleeps tonight"
dilluns, 5 de novembre del 2007
Exercici per dijous 8 de novembre
L'exercici que cal presentar diu el següent:
- Feu servir les eines de l'editor (sagnat, mida del text, color i enllaços).
- Poseu etiquetes. Etiqueta obligatòria: "blocs".
- Afegiu enllaços al vostre blogroll.
- Editeu el vostre perfil.
El bloc que jo he triat, tot seguint les indicacions, és el següent:
Vamos a aprender historia
En clase de Ciencias Sociales de 2º de ESO
Es tracta d'un bloc dedicat a les ciències socials. Més concretament al alumnes que estan cursant el segon curs de l'ESO. cosa que ja queda clara en el seu subtítol.
Es un dels molts blocs que el seu autor, Daniel Gómez Valle, té publicats en xarxa i dels quals us indico les seves adreces. (cliqueu al damunt de cada enllaç per accedir-hi)
- Daniel y los quinze (classes d'història d'Espanya)
- En clase de historia (per alumnes de 4t d'ESO)
- Crónicas de Talavera (bloc d'aspectes cultural s diversos de la ciutat de l'autor: Talavera la Real)
- Madres y padres talaveranos (per als pares i mares -AMPA- de l'escola "San José" de Talavera la Real)
Així com dos cursos de moodle per a alumnes de 2n i 4t curs d'ESO i un curs de Moodle per a historia d'Espanya:
- Curso Moodle de Ciencias Socials de 2º ESO (atenció que l'enllaç està mal direccionat)
- Curso Moodle Historia 4º ESO (atenció que l'enllaç està mal direccionat)
- Curso Moodle Historia de España ( atenció que l'enllaç està mal direccionat)
Si voleu l'adreça correcta dels cursos anteriors i algun altre que no hi apareixia la trobareu clicant a la imatge següent:
Tot el bloc que mostro com a exemple ha estat fet durant el curs acadèmic 2006/2007. Bàsicament des del mes de desembre fins al juny, amb 8 entrades l’any 2006 i 24 el 2007.
El bloc te en el seu lateral dret els accessos a les diferents etiquetes que l’autor ha realitzat relacionades amb el propi bloc, així com uns enllaços als seus altres blocs, enllaços als articles publicats al propi bloc [ara en arxius per mesos l’any 2007 i anys, únicament el 2006] i finalment un accés a les seves dades personals:
· Etiquetas
· Mis páginas
· Archivo del blog
· Datos personales
Caldria ara parlar dels diferents continguts del bloc en qüestió. En general utilitza entrades curtes, sempre hi ha la possibilitat d’accedir a més informació si es vol ampliar, així t’estalvies llegir en excés i vas directament a l’article que t’interessa. Els articles de text són realment pocs. Utilitza molt el bloc com a eina de treball i dirigida als alumnes per això trobem entrades que ens dirigeixen cap a croquis:
També hi trobem exercicis per als alumnes :
dijous, 18 d’octubre del 2007
Neandertal modern?
L’Abric Romaní és el dipòsit més excavat de la Cinglera del Capelló. L’abric es troba al nord de la Cinglera i té una exposició solar NE. La seva estratigrafia té més de 20 metres i no coneixem encara la seva fi. Té unes 27 capes arqueològiques. L’interval cronològic de la secció estratigràfica és el de 40 a 70 Ka determinat per les sèries de l’Urani i dates radiocarbòniques.
Les primeres excavacions comencen el 1909, però el gruix de la informació de què actualment disposem és la generada per la intervenció multidisciplinar iniciada el 1983. Primer pel CRPES de Girona i, a partir del 1989, per la Universitat Rovira i Virgili.
Les anàlisis pol·líniques han dividit l’estratigrafia en 5 fases amb canvis climàtics abruptes característics de l’estadi isotòpic 3. El taxó dominant és Pinus sylvestris. La primera fase, entre 70-60 Ka, està caracteritzada pel bosc termòfil; hi ha episodis de canvis ràpids d’ambients d’estepa. La segona fase de 66-57 Ka té condicions ombrotèrmiques humides i fredes amb canvis ambientals abruptes. La tercera fase, entre 57-50 Ka, està caracteritzada per oscil·lacions climàtiques. Hi ha un breu període d’humitat i increment de la humitat. La quarta fase de 50 a 46 Ka té unes condicions seques i fredes, amb taxons com Asteraceae, Poaceae and Artemisia. La darrera fase, entre 46-40Ka, és un període de bosc termòfil on Pinus sylvestris domina i on també hi ha altres taxons com Quercus, Olea, Phillyera, Pistacia, Ericaceae.
Hi ha bastantes capes arqueològiques que tenen un interessant registre de macrorestes de fusta pseudomorfitzats per l’acreció travertínica o carbonitzats pels focs fets durant les ocupacions humanes (a la imatge detall d'un pseudomorf localitzat al nivell O). Algunes d’aquestes restes han estat interpretades com artefactes. Alguns dels més recents han estat interpretats com a restes d’habitacions o construccions efímeres. L’antracologia dels carbons de les llars, i els dipòsits associats, i també d’alguns dels artefactes de fusta carbonitzats ha determinat el taxó Pinus sylvestris.
El registre faunístic té dos taxons principals en tots els nivells arqueològics Cervus elaphus i Equus caballus. Les espècies Bos sp., Rhinocerotidae sp., Elephas sp., Capra pyrenica, Sus scrofa i Rupicapra rupicapra, també hi són presents. La presència de carnívors és marginal.
El sílex és la roca més utilitzada per fer eines en tots els nivell arqueològics. Hi ha també eines fetes amb calcària i quars. La tecnologia d’aquestes eines és l’habitual dels grups del Paleolític Mig. L’explotació discoïdal és dominant, tot i que en ocasions hi ha nuclis que presenten superfícies jerarquitzades característiques del mètode levallois. Els denticulats són els artefactes retocats dominants, amb valors que arriben al 90 %. Els estudis funcionals d’aquests artefactes suggereixen diferents activitats relacionades amb el treball de la pell i el processament de la biomassa dels animals.
L’excavació de l’Abric Romaní en una extensió propera als 200 metres ha contribuït de manera decisiva a l’excavació d’estructures arqueològiques fetes per les poblacions arcaiques europees. Els fogars a l’abric Romaní són molt abundants. Hi ha similituds amb els fogars fets per les poblacions arcaiques del Pròxim Orient. La documentació dels fogars de l’Abric Romaní és multiescalar ja que pretén ser la forma d’organitzar la reconstrucció paleoetongràfica de les ocupacions humanes. Aquesta interpretació es recolza amb la documentació planimètrica de l’excavació i continua al laboratori amb l’anàlisi de les activitats antròpiques registrades entorn els fogars.
La interpretació funcional que fem dels fogars de l’abric Romaní és molt similar a la dels treballs etnoarqueològics. Una altra qüestió és la senzillesa de les seves característiques constructives: n’hi ha molts de morfologia plana, però també n’hi ha amb pedres, amb pseudomorfs de fusta, amb clots, dins de cubeta amb pedres calcinades i sense. Aquestes altres formes de construir fogars han estat idealment atribuïdes a la capacitat de l’home modern.
Una classificació de fogars de l’Abric Romaní pot ser resumida gràcies a la informació del seu anàlisis espacial, de les cadenes operatives determinades en les acumulacions d’artefactes i ossos entorn els fogars i de l’anàlisi de facies i microfacies de la sedimentació antròpica. Aquesta classificació està basada en els fogars ben conservats.
Per una banda fogars petits en àrees buides d’artefactes. El diàmetre del foc es més petit de 0.5 metres. La secció del fogar mostra llentions amb soles rubefactades de 0.2 m. de llargària. L’estrat carbonós del fogar és menor de 1 cm. El gruix de la rubefacció en el substrat pot arribar a ser tant gran de 7 cm. Hi ha poca dispersió de les facies de combustió. Aquestes observacions suggereixen que aquests fogars són de llum i calor. Sovint, però no exclusivament, els trobem vora la paret de l’abric. En alguns nivells arqueològics hem observat o demostrat que hi ha una regularitat d’un metre entre fogars que recolza l’analogia etnoarqueològica de zones de repòs i descans d’habitacions en abrics.
Per l’altra fogars grans amb artefactes de diàmetres més grans de 0.5 metres. La secció del foc mostra llentions amb soles rubefactades de 0.2 m. de llargària. L’espessor de l’estrat carbonós pot ser tan gran com 10 cm. El gruix de l’estrat rubefactats és menor de 5 cm. La dispersió del fogar pot estar molt a poc desenvolupada. La interpretació d’aquestes estructures de combustió és doble d’acord amb la durada de les ocupacions. En general es possible fer l’analogia amb els fogars externs etnoarqueològics amb una zona drop i una zona toss. Són fogars que defineixen els espais domèstics de grups humans amb diferent grau de mobilitat. Hi ha fogars d’aquest tipus documentats en ocupacions curtes (vivacs del nivell i) o en ocupacions llargues (campaments del nivell J). En els fogars d’ocupacions llargues hem detectat possibles efectes de selecció dels artefactes vora els fogars. També hem descrit fogars, per exemple, especialitzats ja que només hi ha quasi bé restes faunístiques i pseudomorfs de fusta. Els fogars amb artefactes en context d’ocupacions de curta durada no són tant grans.

foto: Abric Romaní
Prova dijous

Pel que fa al nom científic, s'ha de tenir en compte que un cop publicats, queden fixats "per sempre" (les regles de nomenclatura prohibeixen canvis en la forma de lletrejar els noms), i per tant, Homo neanderthalensis —amb "h"— és la única forma vàlida.
Com a dada curiosa, la vall rep el nom a partir d'un predicador de finals del segle XVII, Joachim Neumann, que passejava per aquelles contrades i va escriure himnes que encara avui en dia es canten. Neumann feia servir el pseudònim "Neander", la traducció al grec del seu cognom, que vol dir "home nou". És curiós que la "Vall de l'Home Nou" hagi acabat donant nom a una espècie primitiva d'home.
El chico de la Gran Dolina, José María Bermúdez de Castro. Crítica, 2002.
El valle de los caballos , publicada el 1982
Los cazadores de mamuts , publicada el 1985
Las llanuras del tránsito , publicada el 1990
Los refugios de piedra, publicada el 2002